La setmana passada vam treballar el conte de "La cacera del petó", un conte fascinant portat a la classe per la nostra companya la Mònica.
Aquest conte tracta d'una família reial, el Rei, la Reina i el Príncep. El Rei, un home que sempre tenia molta pressa, li va enviar el petó de bona nit al seu fill des de la porta. A partir d'aquest moment, el petó comença a fer unes giragonces fins a escapar-se per la finestra.
El Príncep plorava perquè volia el seu petó i remou a la Reina i al Rei per a que li aconseguissin el seu petonet.
El Rei ordena a un Cavaller de la cort perseguir el petó amb un "caça-petons", però aquell cavaller de valent en tenia ben poc....
El petó va anar voleiant fins a endinsar-se en un bosc fosc i ple de criaures de la nit....i quan semblava que estaven a punt d'atacar al Cavaller, el petó va anar de galta en galta d'aquells animals i es van quedar adormits.
Quan el Cavaller va sortir d'aquell bosc, es va aturar a descansar amb el seu cavall un moment al damunt d'una roca verda, i va resultar ser el nas d'un drac enorme.
El Cavaller va sortir corrents espantat però el drac li anava al darrera perquè.....només volia fer-li un petó.
El Cavaller va poder caçar el petó amb el caça-petons i juntament amb el drac van tornar al Castell, que allí els esperava impacient el Príncep, la Reina i el Rei.
Des d'aquell dia el Rei va decidir que mai més li faria el petó des de la porta, i mai més tindria pressa.
Aquesta història ens ha donat molt de si, ja que a través d'ella han sorgit situacions viscudes pels infants. A part de gaudir d'un conte tendre però alhora ple d'aventures.
També he volgut treballar la memòria aprofitant que era un conte poc conegut. És a dir, ens hem convertit en conta-contes i hem fet un vídeo col·laboratiu, entre tota la classe i sempre des d'un caire de llibertat. Vull dir que anaven sortint a explicar el conte de manera lliure, cadascun un trosset, i qui no ha volgut sortir, per vergonya o perquè no recordava el conte, han pogut sortir a dir el rodolí final d'acabament o el títol.
Donem les gràcies a la Mònica que ens ha fet conèixer aquest conte!