Avui hem estat parlant sobre el tema de la vergonya. Ha estat interessant, la conversa i molt enriquidora.
Primer hem fet una pluja d'idees del que creiem que és la vergonya. Hem entès que és un sentiment, i que no la confonem amb la por (que ja en farem referència un altre dia).
Així doncs, alguna de les situacions que han anat sortint en la posada en comú, i ordenadament (això vol dir: un per un i aixecant la mà), han estat les següents:
- tinc vergonya quan entro a l'ascensor i hi ha algun veí que no conec.
- tinc vergonya quan vaig a un casament i hi ha molta gent que no conec.
- tinc vergonya quan vaig a una festa d'aniversari i hi ha nens i nenes que no conec.
- tinc vergonya quan tornem de vacances i hem de veure'ns amb els nostres companys de classe.
- tinc vergonya quan ens retrobem amb els nostres cosinets després de molt de temps.
- tinc vergonya a l'hotel que he estat de vacances.
- tinc vergonya a l'autobús quan una senyora, que no conec de res, em diu coses.
- tinc vergonya quan ballo i em miren.
- tinc vergonya quan ve a casa algun veí.
Doncs després d'haver estat parlant, ells sols han vist, que tothom pot tenir un moment de passar vergonya, de tenir com un nus a la panxeta....
Però han après que s'han de relaxar i seguir endavant, perquè amb la vergonya ens podem perdre moments de la nostra vida divertits.
Com a conclusió han extret d'aquesta enriquidora conversa que intentaran no tenir vergonya i obrir-se al món.
Jo us deixo el títol d'un conte per a treballar aquest tema ...