Fa poc em preguntava la Sandra, una noia que està fent un treball per a la seva escola, quina tècnica utilitzo per a explicar contes. Doncs bé aquí us deixo la meva resposta, per si algú hi vol dir la seva...
Hola Sandra:
desconec si hi ha alguna tècnica en especial per explicar contes, però el que sí sé és que, si vols que un infant gaudeixi del conte que li explicaràs te l'has de saber a la perfecció, sense canviar ni una coma. És molt important que el conte sigui explicat, no llegit; i mirar als ulls per connectar amb el nen o la nena. A mi m'agrada fer-ho així, i faig diferència entre explicar un conte curt i la lectura d'una història o faula més llarga que llavors ens pot portar a uns quants dies, deixant així una mica de suspens, per a poder continuar al dia següent.
Sé que hi ha col·legues que expliquen un conte amb el suport físic, és a dir, que van explicant el conte en qüestió i ensenyen les imatges o dibuixets que porta aquell conte. A mi personalment no m'agrada aquest sistema, ja que talles les ales de la imaginació. Tothom té dret a imaginar-se una història a la seva manera, però en el moment en que ensenyes els dibuixos ja no saben imaginar-s'ho d'una altra manera. De fet cada cop que tinc alumnes nous i els explico un conte el primer que em demanen és que els ensenyi els dibuixos.... la seva frase sempre és..."a veure!!", però jo no els deixo caure en aquesta trampa, vull que cadascú s'imagini el conte a la seva manera. Per això, la persona que explica el conte ha de donar tot tipus de detalls, però sempre explicats.
Una altra punt important a l'hora d'explicar contes és que el lloc ha de ser especial, una racó de la classe pot estar bé. Jo sempre que explico un conte m'agrada baixar la intensitat de la llum i crear un clima més proper, més íntim, em poso molt a prop d'ells.
La tonalitat de la veu és força important. Els diferents personatges dels contes tenen diferents caràcters i això ho has de demostrar amb la veu; per tant, abans de començar a explicar un conte, millor beure uns glops d'aigua per hidratar la gola i poder fer tots aquests canvis de veu, en el so, intensitat, volum, profunditat.
Em preguntes per la finalitat dels contes.... doncs t'he de dir que jo escullo el conte segons el dia que tinc. Però també aprofito contes quan vull treballar algun aspecte normalment de convivènciaa a la classe, o de relació social en general. Avui per exemple, he explicat el conte de la "Llebre i la tortuga" que venia molt adient en temes com els nanos que es mofen dels més lents de la classe en jocs motrius. Hem après que és molt important confiar en un mateix i que en una carrera lo important és arribar a la meta i no com vagis de ràpid al principi perquè en realitat et canses i no arribes a la final.
Espero haver-te servit d'ajuda.
Salutacions
Hola Mireia!
ResponderEliminarAquesta entrada amb sembla perfecte i molt adient per orientar a tots els que volen explicar contes. És veritat que cadascú pot tenir unes o altres preferències a l'hora d'explicar-ne, però les teves propostes em semblen molt encertades.
Et convido a passar pel meu bloc per recullir una sorpreseta.
Una abraçada
Anna
Gràcies Ana, ara mateix vaig a buscar la sorpreseta.
ResponderEliminarCuida't molt, guapi!
Me gusta tu forma de contar los cuentos, Mireia. A mis niños les encantan los cuentos y siempre que puedo también procuro no dejarles ver los "dibujos". Aunque a veces es difícil, je,je Un beso.
ResponderEliminarHola Mireia, ets massa; despres de llegir aquesta entrada l'únic que tinc ganes es de sentir-te explicar un conte. Quina maravella.
ResponderEliminarEstic molt d'acord amb tu en la manera en que expliques els contes i l'importancia que te el fet que aprenguin a pensar per si mateixos i a desenvolupar la seva imaginació. Però per una altra banda crec que també és important veure diferentes tipus d'il·lustracions, poder preveure que passará a partir de les imatges, analitzar si les imatges ens aporten més informació que les que diuen només les paraules,... i com a mostra un botó! http://jaumecentelles.files.wordpress.com/2011/08/el-meu-gat-es-el-mes-bestia1.pdf
ResponderEliminarSalutacions desde Els nostres moments a l'aula d'infantil.
Ana: yo intento no enseñarlos por más que me lo piden...aunque a veces, de tanto en tanto, los enseño.
ResponderEliminarGràcies Belén, ets un amor...
ResponderEliminar:)
Els Nostres Moments: gràcies per la teva aportació i punt de vista. He estat mirant l'enllaç i veis que en aquest cas és adient ensenyar el dibuix perquè va implicit, ja que d'això es tracta de veure el dibuix i escoltar totalment al contari en el conte.
ResponderEliminarGràcies pel títol, no el coneixia.
Petonets
Tamara: bienvenida y gracias por estar entre mis seguidores, ahora mismo voy para tu sitio.
ResponderEliminarUn saludo.
Com a mare, que s 'ha demanat a l ' escola de la meva filla de p3, ajudar als mestres per manca de professors, i jo que tinc una professio com a optometrista molt diferent a la de mestre, m'ajudat molt la manera tant senzilla que ho comentes i ho trobo molt mes facil . Gracies
ResponderEliminar