MIRA DENTRO DE TIC

Avui no puc marxar a dormir sense explicar-vos abans el que m'acaba de passar...

Us enrecordeu del conte que vam explicar a classe ( LA CACERA DEL PETÓ) i que varem fer el nostre primer "vídeo-conte"?


Doncs els components del Projecte MIRA DENTRO DE TIC, Anna Sorolla i José Rubiales (a Twitter @Anna_Sorolla i @pepetic respectivament),  van veure la publicació al meu blog i com que els ha agradat molt ens han convidat a particpar en aquest projecte col·laboratiu, és a dir, que participen mestres bloggers de diferents escoles.

Per a que us feu una idea d'on hem participat us deixo la introducció que ells mateixos fan a la seva web:

Este es un lugar pensado para facilitar la creatividad, para permitir que todo lo que llevamos dentro salga a la luz, para que leamos en nuestro interior y en el de aquellas personas que nos rodean y expresemos todo lo que sentimos. 

Un lugar donde mostrar sentimientos, emociones,  sensaciones, miedos, dudas, experiencias. 

Un lugar para invitar a los alumnos a que crucen el puente y miren las cosas desde el otro lado de la orilla y vean que hay otros caminos posibles.

Un lugar para ayudar a abrir las mentes y plantearse nuevas preguntas y encontrar soluciones imposibles.

Esto queremos hacerlo desde todos los ámbitos y todas las áreas educativas.

Ese es nuestro reto y CONTIGO podremos hacerlo.

La veritat és que els meus pekes i jo ens ho vam passar molt bé fent el nostre primer vídeo-conte però, ara que sabem que tenim l'honor d'haver estat escollits per aquest projecte, encara estic més orgullosa dels meus pekes que ho han fet fenomenal.

Si us endinseu en el blog de MIRA DENTRO DE TIC, entendreu que es tracta de tot un seguit de col·laboracions de mestres de moltes escoles, aportant activitats sobre temes relacionats sobretot amb els sentiments. Ells els anomenen "MOTIVOS" i aquests motius poden ser: els monstres, els petons, secrets, desitjos, silencis, els records, tots som importants.
Com veureu a nosaltres ens han escollit pel motiu: ELS PETONS.

També recullo amb gran il·lusió el segell acreditatiu per haver estat col·laborant amb aquestes grans persones i sensibles amb el nostre fer diari, perquè a l'escola, els mestres no només ensenyem continguts, sino que una part molt important de la nostra tasca és tractar les emocions i sentiments, fer-los veure que ells valen molt i sobretot motivar-los per a que tinguin més auto-estima. 

Dóno les gràcies al Pepe Rubiales (@pepetic) per haver tingut present a MÓN INFANTIL

Aquí us deixo la nostra col·laboració en el Projecte l'hem traduït al castellà per a que arribi a més gent.

http://miradentrodetic.blogspot.com.es/2013/03/la-caza-del-beso.html

Suposo que els que em llegiu sabreu comprendre la meva alegria, perquè aquestes petites coses són les que fan que sempre tinguem la mateixa il·lusió que el primer dia!!

ELS CONTES: COM EXPLICAR-LOS

Fa poc em preguntava la Sandra, una noia que està fent un treball per a la seva escola, quina tècnica utilitzo per a explicar contes. Doncs bé aquí us deixo la meva resposta, per si algú hi vol dir la seva...


Hola Sandra:
desconec si hi ha alguna tècnica en especial per explicar contes, però el que sí sé és que, si vols que un infant gaudeixi del conte que li explicaràs te l'has de saber a la perfecció, sense canviar ni una coma. És molt important que el conte sigui explicat, no llegit; i mirar  als ulls per connectar amb  el nen o la nena. A mi m'agrada fer-ho així, i faig diferència entre explicar un conte curt i la lectura d'una història o faula més llarga que llavors ens pot portar a uns quants dies, deixant així una mica de suspens, per a poder continuar al dia següent.
Sé que hi ha col·legues  que expliquen un conte amb el suport físic, és a dir, que van explicant el conte en qüestió i ensenyen les imatges o dibuixets que porta aquell conte. A mi personalment no m'agrada aquest sistema, ja que talles les ales de la imaginació. Tothom té dret a imaginar-se una història a la seva manera, però en el moment en que ensenyes els dibuixos ja no saben imaginar-s'ho d'una altra manera. De fet cada cop que tinc alumnes nous  i els explico un conte el primer que em demanen és que els ensenyi els dibuixos.... la seva frase sempre és..."a veure!!", però jo no els deixo caure en aquesta trampa, vull que cadascú s'imagini el conte a la seva manera. Per això, la persona que explica el conte ha de donar tot tipus de detalls, però sempre explicats.
Una altra punt important a l'hora d'explicar contes és que  el lloc ha de ser especial, una racó de la classe pot estar bé. Jo sempre que explico un conte m'agrada baixar la intensitat de la llum i crear un clima més proper, més íntim, em poso molt a prop d'ells.
La tonalitat de la veu és força important. Els diferents personatges dels contes tenen diferents caràcters i això ho has de demostrar amb la veu; per tant, abans de començar a explicar un conte, millor beure uns glops d'aigua per hidratar la gola i poder fer tots aquests canvis de veu, en el so, intensitat, volum, profunditat.
Em preguntes per la finalitat dels contes.... doncs t'he de dir que jo escullo el conte segons el dia que tinc. Però també aprofito contes quan vull treballar algun aspecte normalment de convivènciaa a la classe, o de relació social en general. Avui per exemple, he explicat el conte de la "Llebre i la tortuga" que venia molt adient en temes com els nanos que es mofen dels més lents de la classe en jocs motrius. Hem après que és molt important confiar en un mateix i que en una carrera lo important és arribar a la meta i no com vagis  de ràpid al principi perquè en realitat et canses i no arribes a la final.
Espero haver-te servit d'ajuda.
Salutacions

MOTIVACIÓ PER ANAR DE CONVIVÈNCIES

Aquest matí, en el taller de contes, la Mònica ens ha portat una història molt original. No portava cap conte a les mans, simplement una cartolina.

Es tracta d'explicar  EL CONTE DEL PIRATA fent servir un full, per on vas passant totes les fases fins a arribar al final del conte  amb una samarreta de paper (la del pirata). Podeu veure la idea original en aquest blog.

Quan hem acabat el conte hem pogut guarnir la nostra samarreta i després les hem estès com si de roba es tractés.

El Pirata que ens ha dibuixat la Mònica també el teniem penjat i he volgut connectar les dues històries mitjançant aquesta sorpresa: el Pirata tenia una carta a la mà....però com pot ser? abans no tenia res a la mà?? jiji... només cal veure les carones de motivació, intriga, i ganes de saber més ...

Ara que ja els tenia engrescats era el moment de seure  tots, a l'espai que tenim per fer l'assemblea, i escoltar la carta que ens ha deixat el Pirata Bernat. Aquí us deixo la història del Capità Mascarell:

Expressió Oral:

Quan hem acabat el conte, hem estat una bona estona parlant de les coses que havíem de dur dins la motxilla i sobretot pensar amb el que ens diu el Grumet Bernat: hem de descansar per agafar forces i poder anar a aprendre a ser uns bons grumets.

Una cançó:

Després els he ensenyat una cançó que a mi m'agrada molt i sempre la tinc com a recurs de pirates o de mariners. En quant pugui la pujaré al blog...

També hem fet "llengua escrita": ens hem adonat que el conte que ens ha dut el Grumet Bernat, no tenia títol. Així ha estat com en un moment els he organitzat per petits grupets i havien de decidir quin títol ens presentaven. Els hem escrit a la pissarra. Aquí els veureu quan han sortit al mig a fer la seva presentació:

 

 

 

Com podeu comprovar els títols han estat ben escollits, tots 6 ben pensats. Però hem decidit entre tots que el tercer títol era massa llarg i l'hem esborrat.

També hem fet matemàtica:

Hem treballat els ordinals, del primer al sisè. 

El color de cada títol.

I sobretot, quants vots rebia cada títol, per a poder escollir-lo democràticament.

Bé, ja veieu que amb una simple carteta es pot fer de tot...

Ara ja tenim el títol perquè demà volem fer un dibuixet ben bonic.

LA CACERA DEL PETÓ

La setmana passada vam treballar el conte de "La cacera del  petó", un conte fascinant portat a la classe per la nostra companya la Mònica.

Aquest conte tracta d'una família reial, el Rei, la Reina i el Príncep. El Rei, un home que sempre tenia molta pressa, li va enviar el petó de bona nit al seu fill des de la porta. A partir d'aquest moment, el petó comença a fer unes giragonces fins a escapar-se per la finestra. 

El Príncep plorava perquè volia el seu petó i remou a la Reina i al Rei per a que li aconseguissin el seu petonet. 

El Rei ordena a un Cavaller de la cort perseguir el petó amb un "caça-petons", però aquell cavaller de valent en tenia ben poc....

El petó va anar voleiant fins a endinsar-se en un bosc fosc i ple de criaures de la nit....i quan semblava que estaven a punt d'atacar al Cavaller, el petó va anar de galta en galta d'aquells animals i es van quedar adormits.

Quan el Cavaller va sortir d'aquell bosc, es va aturar a descansar amb el seu cavall un moment al damunt d'una roca verda, i va resultar ser el nas d'un drac enorme.

El Cavaller va sortir corrents espantat però el drac li anava al darrera perquè.....només volia fer-li un petó.

El Cavaller va poder caçar el petó amb el caça-petons i juntament amb el drac van tornar al Castell, que allí els esperava impacient el Príncep, la Reina i el Rei.

Des d'aquell dia el Rei va decidir que mai més li faria el petó des de la porta, i mai més tindria pressa. 

Aquesta història ens ha donat molt de si, ja que a través d'ella han sorgit situacions viscudes pels infants. A part de gaudir d'un conte tendre però alhora ple d'aventures.

També he volgut treballar la memòria aprofitant que era un conte poc conegut. És a dir, ens hem convertit en conta-contes i hem fet un vídeo col·laboratiu, entre tota la classe i sempre des d'un caire de llibertat. Vull dir que anaven sortint a explicar el conte de manera lliure, cadascun un trosset, i qui no ha volgut sortir, per vergonya o perquè no recordava el conte, han pogut sortir a dir el rodolí final d'acabament o el títol.

Esperem que us agradi!!

Donem les gràcies a la Mònica que ens ha fet conèixer aquest conte!

COMIENZO PROYECTO: ME AYUDAS?

Bueno, bueno, me hace especial ilusión escribir esta entrada de ayuda para iniciar un proyecto, pues es la primera vez que uso el "sellito rosa".
Necesitaría esa colaboración tan enérgica de todos los que formamos parte de UN PROYECTO ENTRE TODOS, y también de quien quiera colaborar aunque no forme parte. Todas las ayudas serán bien recibidas para el tema:

EL PAPEL: ORIGEN, USOS Y RECICLAJE

Muchas gracias por adelantado!

¿QUIERES SABER MI HISTORIA?

Avui rebo el premi "Liebster-Award" de la mà de l'Ana i de la Xeli. El recullo amb gran il·lusió perque un premi o regal sempre fan il·lusió. 

Aquest premi és una manera de valorar la dedicació i l'esforç que tenim vers als nostres blogs.

Però aquest premi ve amb una sèrie de condicions:

1. Donar les gràcies a qui te l'ha otorgat: gràcies Ana i Xeli, estic molt contenta.

2. Contestar l'entrevista

3. Passar el premi a 11 blogs

LES PREGUNTES:

1.¿Por qué decidiste crear un blog y cuándo empezaste?

Decidí tener un blog cuando vi uno por casualidad navegando en la red, hace ya 6 años. Me encantó la idea y no paré hasta descubrir cómo se hacía. En mis inicios era todo más difícil, las modificaciones de plantillas, colores, tipos de letra...se tenía que hacer tocando la plantilla. Muy difícil para gente como yo que no sabía ni el significado de muchas palabras técnicas. Actualmente, está todo listo para que las modificaciones se puedan hacer a través de botones.

2.Si no escribieras sobre los temas que tratas  en el blog ¿Sobre qué te gustaría escribir?

No me lo he planteado nunca, mi profesión es mi vocación y no creo que tuviera otro tipo de blog.

3.¿Cuál es tu post preferido?¿Por qué?

Mis post preferidos son los relacionados con UN PROYECTO ENTRE TODOS, porque con ese magnífico Claustro-blog, como ya bauticé en su día, he crecido como persona, adquiriendo nuevos conocimientos y otras maneras de trabajar en el aula.

4.¿Qué te aporta tener un blog?

Primero me aporta poder expresar mis inquietudes e ilusión por mi trabajo.

Segundo, a través del blog he conocido un mundo virtual de maestros implicados en la Educación 2.0. con los que comparto y sobretodo aprendo nuevos conocimientos, nuevos estilos de aprendizaje, nuevos programas aplicables en el aula o programas para gestión de documentos que facilitan la labor docente. 

Mis conocimientos se han triplicado y es gracias a ese contacto entre docentes "blogueros" que compartimos material o ayuda de forma totalmente desinteresada.

5.¿Qué es lo que más te gusta del mundo 2.0?

Precisamente lo que más me gusta es haber aprendido a compartir; pues reconozco que al principio me costaba. Hasta que empecé a tener contacto con otros blogueros y vi que todos explicaban sus actividades y compartían el material que habían hecho ellos mismos o encontrado por la red. Y si no tienes material pues compartes conocimientos o ayuda, que traducido son muchas horas de navegación y aprendizaje constante.

6.¿Cómo planificas contenidos y temas para el blog?

Nunca planifico temas, me surgen sin más. Muchas veces a altas horas de la noche es cuando me viene la inspiración.

7.¿Barajaste otros nombres para el blog antes de decidir el que tiene?

Sí. Mi primer blog, se llamó "la clase de Mireia", pero con tal mala pata que por ser muy, muy novata me equivoqué en algo y yo misma lo borré sin querer. Estuve muchos días que no quería saber más del tema pero luego volví a la carga con el actual nombre "Món Infantil". Escogí ese nombre porque así podría abarcar más temas que salieran de las paredes de mi clase. El blog fue evolucionando para ser un blog de Educación Infantil y de recursos tanto tecnológicos como para el aula. Abierto a todo el público docente, respetuoso y sensibilizado con ello.

8.Si le pregunto a la gente que te conoce bien, ¿qué me dirían de ti?

Que contesten ellos en los comentarios, jijiji....

Me gusta mucho reír....el buen humor y las personas que son de buen corazón, sin malicia, porque en el fondo así soy yo.

9.¿Qué haces en tu tiempo libre? 

Comparto los mejores momentos del día con mi  marido. Para mi lo más importante de mi vida es él.

10.¿Qué consejo darías a las personas sobre el mundo de los blogs?

Que vayan con cuidado y no se lo borren como me pasó a  mi en mis inicios.

11.¿Has vivido algún hecho importante a través del blog? 

La verdad es que gracias a él gané el Primer Premio 2011 de Espiral Edublogs. Me presenté a ese premio sin saber bien qué era. En el año 2011 aún no se conocía tanto como hoy en día. Es uno de los Premios de Educación de más prestigio a nivel internacional entre maestros blogueros. Y yo había ganado "eso"...estuve mucho tiempo en una nube, sin creerme que me estuviera pasando a mi, como si fuera un sueño.

A partir de entonces, lo que para muchos maestros blogueros es la meta, para mi fue el inicio de un cambio en mi vida. Ya que empecé a conocer gente maravillosa de este mundillo, me pidieron escribir artículos en revistas (tanto digitales como en papel) y al año siguiente participé como jurado en dicho premio. Me dijeron que necesitaba una cuenta de Twitter y allí  ya fue "la bomba" jiji, en poco tiempo he aprendido y compartido mucho dentro de esta red social (entre maestros).

Por tanto, estoy eternamente agradecida a Espiral Edublogs por haber hecho que mi horizonte se ampliara a niveles insospechados.

Otro momento muy importante para mi, fue el iniciar hace tan sólo 1 año el claustro-blog con mis compañeras blogueras Ana, Fini, Noelia y Miren, y montar las cinco un proyecto llamado UN PROYECTO ENTRE TODOS. Este proyecto se basa en la ayuda entre maestr@s blogueros para la preparación de unidades didácticas o proyectos de aprendizaje; lo que empezó como algo sencillo ha pasado a ser uno de los proyectos más famosos de la red docente y tenemos muchísimos participantes, siempre manteniendo el espíritu de ayudar y compartir de forma  desinteresada. No puedo dejar de mencionar el sello de Buenas Prácticas que nos otorgó el Ministerio de Educación desde el Instituto de Tecnologías Avanzadas (ITE), y el cual nos hizo muy felices.

GRACIAS A TODOS LOS QUE HABÉIS HECHO POSIBLE TODO ESTO

Solo quiero añadir que el mundo de los blogs es un mundo genial que he descubierto independientemente de mi trabajo, se ha convertido en un gran hobbie para mi el cual me llena y complementa profesionalmente.

Y desde aquí animo a quien quiera que se abra uno y entenderá este mundo tan fascinante.

PASO EL PREMIO A:

A mi CLAUSTRO-BLOG:

• ANA,  AULA TIC-TERRA DEL FERROL
• FINI, MI GRIMORIO ESCOLAR
• NOELIA,  MI COLE AL DÍA
• MIREN,  LA CLASE DE MIREN

A los últimos blogs incorporados en nuestro proyecto:

• ENRIQUE, EL MONSTRUÍTO EN MONTEAGUDO
• MÍRIAM,  PUERTAS A LA IMAGINACIÓN
• GELI,  EDUCACIÓN INFANTIL
• CAROL,  UN MUNDO DE PEQUEÑAS COSAS
• ESTER,  LA CLASE DE LOS PIRATAS
• SUSANA,  ESCOLA DE CASALONGA
• MIRIAM TORTUGA,  MANUELITA, LA TORTUGA
• ANA,  DIARIO DE UNA EDUCADORA INFANTIL
• PAO BOR, MAESTRAS DE EDUCACIÓN INICIAL

UN PROYECTO ENTRE TODOS: un mes de muchas incorporaciones

Este mes tenemos un montón de incorporaciones a UN PROYECTO ENTRE TODOS, nada más y nada menos que  9 NUEVOS BLOGS que quieren unirse a todos nosotros. ¡¡BIENVENIDOS!!. Y aquí os dejamos la lista actualizada que ya suma 132 blogs

Además  en esta ocasión nos gustaría hacer nuestro un lema que hace poco una persona dejó  en uno de nuestros blogs como comentario: 

"COMPARTIR NO ES COPIAR"

Somos un proyecto cuya finalidad principal es compartir, pero os pedimos encarecidamente que no olvidéis al utilizar los recursos recopilados en el SITES, o que os dejan en vuestras entradas de ayuda,  dejar (siempre que sea posible) constancia del nombre del creador o creadora de dicho recurso. No nos olvidemos de valorar y respetar el tiempo de preparación y realización empleado  por los compañeros.

Como siempre os recordamos a todos que en el SITES de UN PROYECTO ENTRE TODOS podéis encontrar todos los enlaces de ayuda recopilados (hasta ahora), filtrados y organizados...

 ENLACE

Y finalmente y como siempre decimos:

MUCHAS GRACIAS POR TODO

ANA, FINI, MIREIA, MIREN Y NOELIA

BITS: MIRÓ