Aquest matí hem anat al teatre a veure una obra de titelles.
El conte que ens han explicat les titellaires del Centre de Titelles de Lleida, ha estat, des del meu parer, EXCEL·LENT.
Tan a mi, com als meus pekes ens han encisat amb la història, la música i les cançonetes que anaven cantant les dues noies que ho portaven a terme.
Unes veus dolces i melòdiques que ens han portat de viatge al món d'un elefantet molt curiós que tot ho preguntava i sempre volia saber més. Hem gaudit moltíssim com feia temps no passava, no sempre les obres que anem a veure són tan maques...
Trobo que han tingut cura de tots els detalls, els colors de la sala, la qualitat del so musical i les veus que han emprat per a fer els diversos personatges i cançons. Jo m'anava mirant als pekes i la millor prova que els ha agradat també a ells, és que durant tota l'estona han estat super-atents.
I tu, què en penses, creus que els millors crítics teatrals infantils són els propis nanos??
Feu sortides a la vostra escola per anar a teatre??
ETIQUETAS
Que bonito debe ser esta espectáculo. Un besazo.
ResponderEliminarAmb aquestes sortides es formen com a espectadors pel que a mi m'agradava molt anar a teatre amb els infants i cal dir que la Companyia de titelles de Lleida és de les millors que he vist.
ResponderEliminarEn relació a les crítiques teatrals dels infants crec que es centren en si els ha agradat o no; però hi ha tants aspectes a valorar en un espectacle... la meva opinió no sempre coincidia amb ells ha,ha,ha.
Una abraçada
Carme
Seguro que estuvo fenomenal. A los míos les encanta ir al teatro. Un beso.
ResponderEliminarCom pot ser que li pregunti que heu fet avui i em digui que una feina i no mencioni per res que heu anat al teatre? Em trobo que a la tarda no se' n recorda del que ha fet al matí. Suposo que és normal, oi?
ResponderEliminarARTE DE ENSEÑAR: Les ha gustado mucho.
ResponderEliminarGracias por participar.
Un beso.
CARME : jo em refereixo a que si els pekes aguanten tota la obra teatral sense moure's del seient, ni fer soroll, ni xerrar amb qui tenen al costat, per a mi és un gran identificatiu que aquell espectacle és acertat per ells. Clar que els pekes no saben de músiques bones o veus acertades o llums perfectes per a cada moment del conte, però si no fan soroll a la sala és que els actors han captat al 100% la seva atenció.
ResponderEliminarEn definitiva, estic amb tu Carme: la companyia de Lleida es mereix un 10.
Besitos bonica.
Ana : normalmente les gusta todos.
ResponderEliminarUn beso guapa.
ÀNGELS: crec que ja sé què li ha passat... jiji....en el conte sortia un cocodril que es volia menjar a l'elefantet i ell ha tingut una mica de por ( però en realitat no en feia) mira, ell s' ho ha pres així....
ResponderEliminarPer això, segurament, no t'ho ha volgut explicar. Per no recordar una cosa que a ell no li ha fet gràcia.
Ha estat molt bé, perquè després a la classe hem comentat entre tots el que hem anat a veure i ell ha estat capaç de verbalitzar l'emoció que ha viscut. Li ha posat 'nom' a aquella emoció ("he tingut por del cocodril") i mentre ho anava explicant ell mateix s' ha adonat que eren titelles i no passava res.
Tota una experiència la d'avui....ha hagut de tot.
Besitos i moltes gràcies per comentar.
¡Hola Mireia!
ResponderEliminarCreo que los mejores críticos son los niños. Si la obra está cuidada y pensada para ellos, son los que mejor pueden mostrar qué les ha gustado y qué no.
Un besote : )
intuyo que a vuestros chavales les gusta tanto el teatro como a los nuestros, así que un experiencia muy positiva. besitos, guapa.
ResponderEliminarBLANCA: hola guapa, gracias por pasarte por aquí.
ResponderEliminarBesitos.