ENS ENCANTA LA PDI

Ja us hauran dit els nens i nens de la classe que hem començat a treballar amb els llibres nous... mmmm quina bona olor fan quan els obres el primer dia. Qui no recorda aquella olor de llibres nous, juntament amb l'aroma de la fusta del llapis i de les gomes del primer dia d'escola...

Però el que també ens agrada moltíssim és poder tenir una PDI a la classe. Avui hem fet un exercici de relacionar els personatges del conte amb la seva paraula escrita, i els ha agradat força veure el ventall infinit de coloraines que la pissarra ens ofereix.

Aquí teniu fotos per a que veieu ...

SÓC BLOGFESSORA...!!!

1. El blogfesor está orientado hacia la interacción, la participación y las redes sociales en el ciberespacio.

2. Se beneficia de la inteligencia colectiva mediante servicios como Delicious, Furl, Flickr, Blinklist, entre otros.

3. Considera que sus canales de RSS son herramientas de educación continua.

4. Cree que toda persona es un experto sobre algún tema.

5. Prefiere utilizar aplicaciones y programas libres.

6. Es un "prosumidor". No sólo es un "consumidor"de la información sino que también la genera.

7. Considera que lo más importante no es memorizar cómo se hacen las cosas, sino saber dónde puede conseguir la información que necesita en determinado momento.

8. Sus aportaciones están bajo licencia de creative commons o copyleft.

9. Clasifica lo que aprende o necesita aprender mediante etiquetas o tags.

10. En vez de regirse por la ética de la competencia, se rige por la ética de la colaboración y la sinergia.

11. Utiliza los blogs como herramienta para la enseñanza y el aprendizaje

El manifiesto del blogfesor puede también darnos una idea de lo que es un blogfesor:

• Soy un blogfesor porque mi bitácora se ha convertido en un mecanismo efectivo para aprender y enseñar.

• Soy un blogfesor porque creo en la inteligencia colectiva de la blogosfera.

• Soy un blogfesor porque considero que los weblogs son una herramienta poderosa de educación y mejoramiento continuo.

• Soy un blogfesor porque predico las buenas nuevas de los weblogs y su poder para transformar el proceso de enseñanza-aprendizaje.

• Soy un blogfesor porque me fascina aprender y poder compartir lo aprendido en la blogosfera.

• Soy un blogfesor porque creo en el poder terapéutico de los weblogs.

• Soy un blogfesor porque una de las tareas diarias a las cuáles me enfrento con seriedad y responsabilidad es la de bloguear.

• Soy un blogfesor porque la práctica de bloguear me libera de la rutina y la normalidad de todos los días.

• Soy un blogfesor porque mis “web feeds” son mi biblioteca personal preferida.

• Soy un blogfesor porque considero que bloguear es una práctica espiritual.

• Soy un blogfesor porque me nutro todos los días de la sabiduría de la blogosfera.

• Soy un blogfesor porque bloguear es un camino con corazón.

10 TRUCS PER A UNA VIDA SANA

He trobat una web interessant que parla sobre l'alimentació i hàbits saludables sobretot referint-se als nens i nenes en edat de crèixer. També us deixo l'enllaç per si voleu tafanejar i un joc dirigit als "peques"

1 .- Realitza 5 àpats diaris: esmorzar, dinar, menjar, berenar i sopar.

2 .- Menja aliments diferents durant el dia:

•       Necessito hidrats de carboni i greixos que em donin energia per estudiar, jugar, respirar ...
•       Necessito proteïnes, que són el material de construcció del cos per créixer.
•       Necessito vitamines i minerals perquè tot funcioni bé i en ordre.
•       Necessito alimentar per no posar-me malalt.

3 .- Beu un munt de líquids.

4 .- Menja fruites i verdures ... 5 al dia!

5 .- Modera el consum de greixos, sucre i sal. No mengis llaminadures cada dia!

6 .- Gaudeix menjant, menjar és divertit!

7 .- Mou-te! ... fes exercici cada dia.

8 .- A més, sigues net.

9 .- I dorm el necessari.

10 .- El secret: una alimentació variada, equilibrada i suficient + exercici físic.

JOC: PRACTICA ELS BONS COSTUMS

FONT: HÀBITS SALUDABLES

LA VERGONYA...

Avui hem estat parlant sobre el tema de la vergonya. Ha estat interessant, la conversa i molt enriquidora.
Primer hem fet una pluja d'idees del que creiem que és la vergonya. Hem entès que és un sentiment, i que no la confonem amb la por (que ja en farem referència un altre dia).
Així doncs, alguna de les situacions que han anat sortint en la posada en comú, i ordenadament (això vol dir: un per un i aixecant la mà), han estat les següents:
- tinc vergonya quan entro a l'ascensor i hi ha algun veí que no conec.
- tinc vergonya quan vaig a un casament i hi ha molta gent que no conec.
- tinc vergonya quan vaig a una festa d'aniversari i hi ha nens i nenes que no conec.
- tinc vergonya quan tornem de vacances i hem de veure'ns amb els nostres companys de classe.
- tinc vergonya quan ens retrobem amb els nostres cosinets després de molt de temps.
- tinc vergonya a l'hotel que he estat de vacances.
- tinc vergonya a l'autobús quan una senyora, que no conec de res, em diu coses.
        - tinc vergonya quan ballo i em miren.
        - tinc vergonya quan ve a casa algun veí.

Doncs després d'haver estat parlant, ells sols han vist, que tothom pot tenir un moment de passar vergonya, de tenir com un nus a la panxeta....
Però han après que s'han de relaxar i seguir endavant, perquè amb la vergonya ens podem perdre moments de la nostra vida divertits.
Com a conclusió han extret d'aquesta enriquidora conversa que intentaran no tenir vergonya i obrir-se al món.

Jo us deixo el títol d'un conte per a treballar aquest tema ...

UHMM, QUÈ BO!

Avui la Rosa m'ha convidat a una magdalena feta per ella i la seva mami. Estava boníssima amb una cirereta i tot.
El paperet era d'uns colors molt divertits. Moltes gràcies per aquest detallet... me l'he cruspida en un moment!!  jeje...
Aquí teniu un foto ....  uhmm!!
Potser que ens porti la recepta, o que la Rosa, si vol, l'escrigui al nostre "blog".
Us deixo un besitos dolços com la magdalena de la Rosa.... mua, mua!

LA SINCERITAT INFANTIL

Us presento un vídeo de l'Associació Mundial d'Educadors Infantils, on ens explica la importància d'educar la sinceritat en els nens i nenes d'aquestes edats.

FONT: AMEI-WAECE, AMB EL SUPORT DE GUIA INFANTIL

I QUÈ HA PASSAT EN EL SEGON DIA D'ESCOLA??

Quina il·lusió que ens ha fet quan de cop i volta hem sentit que trucaven a la porta de la classe...
Qui deu ser??

Doncs, avui han arribat de vacances la nostra amiga Mica amb la seva amigueta la Mona. Ens ha portat una maleta plena de sorpreses, jocs, cançons, vestidets per a la Mica, i un Superllibre (en blanc) on podrem anar explicant les vivències de cap de setmana amb la Mona.

Totes dues són una mica entremeliades i els agrada moltíssim viatjar per tot arreu. Així doncs, potser que ens preparem per a fer molts viatges i aprendre moltes cosetes juntament amb la nostra "senyu" la Mireia, que ens guiarà per aquests camins meravellosos plens d'experiències noves.

Us deixem un petit recull de fotos de l'arribada a l'escola de la Mica i la Mona,  i també de la seva cançó que la podeu anar practicant a casa amb el vostre CD.

20110913 PRESENTACIÓ MICA I MONA - foto montaje

PRIMER DÍA D'ESCOLA

Avui ha estat el primer día d'escola. Ha estat emocionant veure com els meus alumnes es retrobaven a les 9 del matí en el pati de l'escola. Hi ha qui es pensava que anava a la meva classe, però després han vist que els tocava amb una altra "senyu". Què macos estan tots i totes, amb la bata encara amb l'apresto, la motxilla recent brodada amb el nom i un color morenet a la pell que anuncia el fi d'unes bones vacances.

Des de la nostra classe es sentien alguns plors dels "bebotes", i això ha servit per a que els meus nens i nenes de la classe, es reafirmin com a "jo no ploro... perquè sóc gran".

Al matí ens ha passat molt ràpid, entre passar llistes, entregar cartes signades pels pares i explicar alguna norma. De seguida hem esmorzat i després hem sortit al pati. Allà les rialles i crits d'emoció incontrolada han estat els  grans protagonistes. I la temperatura i el seu grau d'humitat no paraven de pujar. Quina calor!

Jo he recomenat a tots que beguéssin molta aigua.

Han dinat molt a gust i amb una gana ferotge... això de córrer tant pel pati és el que té...

I a la tarda, una bona presentació de la nostra PDI, ja hem après a trobar el llapis i la goma de la pissarra. Així doncs, l'hem pogut estrenar.

Bé des d'aquí animo a tothom que vulgui dir la seva a deixar un comentari de com han arribat els vostres nanos avui a casa, contents, cansats, riallers... deixeu el vostre nom a la casella pertinent.
Espero que tinguem tots un bon curs.
Besitos