I des de l'escola els hem regalat la foto de grup en una samarreta per a que, quan tinguin un atac "d'amiguitis" com la Mica i la Mona, puguin mirar la foto on surten tots els nostres companys de classe i la "senyu".
Després les famílies ens van sorprendre amb un bonic detall, uns escrits (que penjaré quan els pugui escannejar), un ram de flors i una estada "con encanto" per anar a descansar.
Us dono les gràcies infinitament, per tots aquests detalls; tot i que, el millor regal va ser tenir-vos allà en el pati de l'escola, tots junts, i amb un somriure i unes abraçades dolces com la mel.
Us heu fet grans i ara estic convençuda que el pas cap a Primària serà molt bo.
Ara, de moment, us penjo la foto que tinc dels regalets (Gràcies papis i mamis !!)
Més endavant si algú em passa alguna foto més doncs ja veurem què fem....
Aquest és l'escrit que em van llegir les famílies i és una pregunta feta als nens i nenes de la classe
ETIQUETAS
Qué detalle más bonito y qué emoción. Enhorabuena Mireia. Un besito
ResponderEliminar¡Menuda tarde tendríais! ¡Qué penita da dejarlos marchar! Los regalos son muy bonitos, me encanta la tarjeta a la superprofe (porque lo eres). Un beso.
ResponderEliminarTots ens vam emociona una miqueta, recordant l'ho petits que eren quan van entrar a l'escola i ja estan gaire bé a portes de primer de primaria, va ser una cloenda original i bonica. Personalment donar les gràcies a totes les "senyus" de pre-escolar que han estat educant i ensenyant el nostre fill.
ResponderEliminarLes gràcies te les donem nosaltres, va ser una tarda super agradable. Els nens s'ho van passar d'alló mes bé i nosaltres també. Tot el que vam fer i van dir es perque t'ho mereixes i aixó ho demostra el carinyo i l'amor que desprenia aquell grup d'alumnes i profesora aseguts al terra miran-se i abraçan-se. Les cares i els ulls ho deien tot, era com si la resta del mon no existis.
ResponderEliminarMoltes gràcies Mireia i com t'hem dit moltes vegades, no canviïs mai.
FELICITATS.
vaig arribar a casa molt emocionada...
ResponderEliminarmil gràcies!!
Hola Mireia, e intentado dejarte un comentario varias veces, pero no sé que pasa con mi conexión a Internet que no os llegan mis comentarios, a ver si hay suerte con este. Me ha encantado el detallazo que han tenido tus papis, la tarjeta es una monada, me alegro muchísimo.
ResponderEliminarEs una pequeña recompensa por tu excelente trabajo. Un besote
Ei, Cati cielin... a mi no me ha llegado cariño!!
ResponderEliminarYa se sabe que a veces los comentarios se esfuman, no te preocupes. Muchas gracias por dejar comentario. Yo en estas fechas no tengo tiempo de nada. Aquí, en Catalunya, el horario sigue siendo partido y llego a mi casa con un montón de carpetas, informes y demás...a las tantas. Así que la verdad, no me queda mucho tiempo para el blog y para seguir vuestros posts. Pero en nada os sigo otra vez. Un beso muy grande, cómo va la resaca de la peonza??? espero que bien.
jajajajaj Hola wapa!!! La resaca genial, tengo mono de peonza, todas las mañanas me levanto y lo primero que hago es mirarla y coger fuerzas para la recta final.
ResponderEliminarMuchos ánimos para los últimos días de cole, la jornada partida es un rollo pero tú puedes con eso y más,además en nada estamos DE VACACIONES!!!! un besazo enorme