UTILITAT DELS NOMBRES

domingo, 4 de marzo de 2012

Hem estat tractant el tema dels carrers aquests dies i a part de pensar en quin carrer vivia cadascú, hem vist la importància que té el fet de que els carrers tinguin un nom diferent. Hem fet hipòtesis de com ens podríem orientar per anar a casa d'algun amic i no tinguéssim el nom del carrer... i aquestes han estat algunes de les respostes:

  • camina 10 passes
  • gira a la dreta i a l'esquerra 
  • has d'anar a una casa que té un forn al costat...
  • has d'anar a una casa que també té un bar al costat
  • la porta és verda
  • ...... uff!!
al final el millor ha estat que algú s'inventés el noms dels carrers, i després teníem el problema que potser en el mateix carrer podien viure uns quants amics. O sigui, que també veiem la utilitat dels nombres dels portals de casa. Ha estat molt interessant totes les aportacions fetes pels alumnes.

Ens agradaria saber QUI ES VA INVENTAR EL NOM DELS CARRERS, així que si algú ens pot ajudar estarem encantats que ens deixeu algun comentari. Gràcies.

6 comentarios:

  1. No tengo ni idea, pero si lo averiguo os lo diré rápidamente. UN saludo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. gracies Miren, les prometi que buscaria el nombre o como se inventaron el nombre de las calles y llevo toda la tarde de domingo investigando y no encuentro nada.... Si sabes algo te lo agradeceremos! Besitos a tus pekes del cole! Y uno "fortote" para ti!

      Eliminar
  2. Ostres, jo tampoc t'ho puc dir Mireia, ja ho buscaré! Ja m'hauria agradat fer aquestes activitats de petit...

    Salutacions :)

    ResponderEliminar
  3. Familia Espejo i García05 marzo, 2012

    ¿Quién pone el nombre a las calles?

    En la actualidad, el nombre de las calles lo pone el pleno municipal y lo hace a través de las propuestas de la Comissió de carrers i de nomenclatura. La comisión estudia unas propuestas y las presenta al pleno para que sean votadas.

    En épocas anteriores, los nombres de las calles los ponían los vecinos. Desde la Edad Media, los vecinos elegían nombres significativos de la zona donde estaba ubicada la calle: Calle del Horno, Calle Hospital, Calle de la Muralla... También se daba nombre a las calles según los oficios o actividades económicas de sus habitantes: Carrer del Corders. O por los edificios relevantes (Calle del Ayuntamientol), o por las comunicaciones (Carretera de Malgrat).

    Hasta 1850 las autoridades no intervienen a la hora de poner nombre a las calles. A partir del 1850, el Estado solicita los planos de las poblaciones y los ayuntamientos se ven obligados a intervenir a la hora de dar nombre a las calles. Como el siglo XIX es un siglo muy conflictivo, en el que hay muchos cambios políticos, los que gobiernan ven que una forma de dar publicidad a su partido es dar nombre a las calles con personajes de su ideología. Entonces se ponen nombres de personajes ilustres. También se ponen nombres de santos. Antiguamente se daban nombres a las calles donde había lugares de culto (Calle de la Iglesia).

    Los nombres se ponen por consenso en periodos democráticos, y épocas de dictadura, por imposición. Por ejemplo, durante el franquismo (1936-1975), se ponen nombres de personajes del Régimen. Se cambiaron nombres antiguos y se sustituyeron por nombres de políticos, religiosos y valores franquistas. Por ejemplo, el Carrer Ample, se llamó Calle José Antonio Primo de Rivera.

    Espero et serveixi d'alguna cosa. Per el que sembla no hi ha un inventor, aixó els l'únic que he trobat.

    ResponderEliminar
  4. Família Fabre05 marzo, 2012

    És la comissió que estudia les propostes de nom de les vies públiques de la Ciutat. La presideix el regidor de Cultura i la componen representants de diversos sectors municipals.La Ponència rep les propostes de nom, les estudia i consulta els districtes municipals sobre els possibles emplaçaments. Quan s'ha arribat a un acord, la Ponència eleva la proposta a l'alcalde que és qui, si és el cas, signa l'aprovació definitiva de la nova denominació.Les propostes de nom es poden enviar a l'alcalde de cada ciutat.Per poder dedicar un carrer a un personatge, han d'haver passat cinc anys, com a mínim, des de la seva mort. L'única excepció a aquesta norma és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d'Or de la Ciutat.Per donar algun exemple;carrer Cremat de Terrassa esta relacionat amb un incendi esdevingut en aquest el 1450.El carrer Ample,prové del fet que al seu dia fou el carrer de més amplada que tingué el barri de Terrassa.Carrer Gavatxons, relacionat amb el mot gavatxo.
    Fa referència als francesos que hi havia en aquest indret.Així que si os animeu, només cal ser original i enviar la proposta a l´alcalde.

    ResponderEliminar
  5. Agraeixo efusivament la participació tan valuosa de les famílies en aquest cas (Espejo i Fabre). Quina ajuda que ens heu fet i què bonic veure la interactuació engtre família i escola a través d'un blog!!

    Moltes felicitats!! i gràcies!

    ResponderEliminar

Gracias por dejar tu comentario, en cuanto lo revise será publicado.
Los comentarios anónimos son considerados spam.

Related Posts  for WordPress, Blogger...