Estic molt emocionada, ja que és la primera vegada que em passa algo així, i per tant vull fer-vos partíceps a tots vosaltres d'aquesta experiència.
L'article el vaig escriure en castellà i en català, així doncs, escull la llengua que et vagi millor (sé que hi ha lectors de fora de la meva terra):
- castellà: EL PRIMER CURSO DE MÓN INFANTIL COMO BLOG DE AULA
- català: EL PRIMER CURS DE MÓN INFANTIL COM A BLOG D'AULA
Gràcies per la vostra atenció!!
Desde este espacio, mando un saludo muy especial a Miren y a Noelia, maestras con las cuales establecimos el curso pasado una bonita experiencia uniéndonos desde Castellón, Ávila y Terrassa.
ETIQUETAS
¡¡Enhorabuena!! un artículo estupendo, me ha encantado leerlo y ver un trocito de mis antiguos alumnos en él. Para nosotros fue un autentico placer la "relación entre blogs", y para mi la primera experiencia de este tipo, puesto que mi blog se inicio en marzo y empezamos en mayo. Gracias Mireia.
ResponderEliminarHola Miren: qué rápida eres .... no me has dado tiempo a darte la sorpresita en tu blog jejeje!! Como ves salís tu y Noelia. Muchas gracias, de verdad.
ResponderEliminarUn besote muy grande desde Catalunya.
Moltes feliciats Mireia, un article fantastic. Aconsegueixes encomanar les teves emocions i de "simple mestre d'infantil" res, una persona com tú, amb l'amor i la dedicació que poses a la teva feina, no es una simple mestre, es una GRAN EDUCADORA. Felicitats de nou i gràcies per compartir amb nosaltres, no només el dia a dia dels nostres fills, si no també les teves propies experiencies, que son molt importants també per nosaltres perque ens ajuda a coneixer una miqueta mes a la persona que pasa la majoria d'horas del dia amb els nostres fills. Fins aviat.
ResponderEliminarFelicitats Mireia, el fet que et donin tants premis diu molt de tu i això que encara ens coneixem poc. Enhorabona, i com t'hem dit en varies ocasions, gràcies per aquesta feinada que fas!!!
ResponderEliminarUff... estic en un núvol. La veritat és que ja em vaig emocionar molt quan em van atorgar el Primer Premi d'Edublogs, però ara, amb la publicació de les meves sensacions trobo que estic super-feliç, amb les emocions a flor de pell.
ResponderEliminarA la Família Espejo: moltes gràcies i dir-vos que ben mirat tens raoó, jo mai hagués pensat que així em coneixeu a mi, sino tot al contrari, és per a que pogueu establir una relació més estreta amb els vostres fills.
A la família Martínez: dir-vos que moltes gràcies per les vostres aportacions.
Estic saltant d'alegria alhora que s'escapa una llagrimeta perquè el meu cor està emocionat i ple d'alegria, per això volia compartir-ho amb tots vosaltres.
I per a tothom: un petonàs ben gran!
¡Hola Mireia!
ResponderEliminarEn primer lugar, decirte que eres una estupenda escritora: palabras directas y emotivas capaces de traspasar el papel (bueno, en este caso la pantalla)
Me ha encantado el artículo, y leyéndolo has demostrado una vez más el "nivelazo" no solo profesional, sino personal que tienes.
Estoy muy orgullosa de haber participado en el proyecto "relación entre blogs" (¡me gusta como lo ha llamado Miren!), de seguir compartiendo ideas y por supuesto ¡de haberte conocido!
Enhorabuena y seguiremos en contacto.
Un beso muy fuerte.
Mireia Moltisimes felicitats!!!! el articles es precios. Estic totalment d´acord amb la familia Espejo Martín de "simple mestre d´educacuó infantil" res de res. Es un projecte fantastic, a casa de veritat ens ajuda moltisim, es com si seguis venint cada día a buscar els nens a l´escola...i no no et baixis del tren que hi pujarem tots... Moltes moltes felicitats!!!
ResponderEliminarMireia, primer de tot felicitats, és un article realment extraordinari. Com a bloggera i seguidora de molts blogs, ho has descrit tot exactament com és, no saps lo identificada que m'he sentit.
ResponderEliminarCom a mare, crec que estàs fent una gran feina, una feina que ens ajuda molt a veure com creix el nostre fill fora de casa i així poder arribar a ell d'una manera més fàcil.
Enhorabona i continua així, que com diu la Sandra, nosaltres també volem pujar a aquest tren.