Com que estàvem treballant les professions i els oficis, els vàrem demanar que portéssin a l'endemà escrit en un paper la professió de la mare i del pare. Volíem que fossin prou responsables i que tinguessin la memòria per a comunicar-ho a qui els pogués ajudar (mare, pare, àvia, avi o germans més grans).
Al dia següent es va felicitar a tots aquells que havien fet els "deures" i un per un van sortir a llegir o exposar la feina feta.
Des d'aquí felicito a tots els que us vàreu recordar de fer la petita tasca demanada per les "senyus".
Hola Mireia,sóc la mare de l'Àlex i veient la tasca que vàreu demanar als nens de la classe, me n'adono que l'Àlex no va tenir la suficient memòria per recordar de fer-la a casa. Què podem fer els pares per ajudar-lo des de casa? Li hem de preguntar diàriament si té deures, o si ha de portar alguna cosa? Crec que està una mica despistat últimament. Gràcies.
ResponderEliminarNo passa res, tranquils. Senzillament volíem veure la reacció dels nanos i de la seva memòria per a donar els avisos o en aquest cas de comentar una feina que podien fer en família. Això no vol dir que posem deures, però com que alguns tenen germans més grans que sí en tenen doncs, li vàrem dir així. I crec que la gràcia estava en que ells solets s'enrecordéssin del que havíem demanat.
ResponderEliminarPetonets!!