UN MES DE PREMIO PARA UN PROYECTO ENTRE TODOS

sábado, 5 de octubre de 2013



Como ya sabéis cada mes os contamos las novedades respecto a UN PROYECTO ENTRE TODOS y en este mes de octubre lo primero que queremos compartir con todos vosotros es que nos han otorgado un premio: LA MANZANA DE BRONCE de los Premios Eduteca 2013.



 Es algo que nunca hubiéramos conseguido sin la participación y entusiasmo de todos los blogs amigos, por eso queremos desde aquí compartir con todos vosotros este premio. ¡¡MUCHAS GRACIAS!!

Además tenemos la inmensa alegría de comunicaros que este mes se unen a esta gran aventura de compartir, nada más y nada menos que 11 nuevos blogs a los que decimos ¡¡BIENVENIDOS!!, y os dejamos la lista de blogs participantes actualizada.


También nos gustaría mucho recordar, ahora que comienzan a publicarse las primeras entradas de petición de ayuda, que antes de plantear un tema nuevo miréis el SITES de UN PROYECTO ENTRE TODOS, pues allí quedan recogidos todos lo temas y los enlaces que hemos compartido entre todos anteriormente. Cuando alguien plantea un tema que ya está recogido en el SITES, le informamos de ello, pasándole el enlace y únicamente añadimos los nuevos enlaces que le dejan.




Y como siempre, ¡¡MUCHAS GRACIAS!! por vuestra colaboración y participación.

ANA, FINI, MIREIA, MIREN Y NOELIA


LES GRANOTES



ZUM, ZUM, L'ABELLA

viernes, 4 de octubre de 2013



CAP A L'ESCOLA !!



Avui els he ensenyat aquesta cançó que a mi m'agrada molt. És la cançó per anar a l'escola molt contents i recorda no t'oblidis l'esmorzar.... jejeje. Hem rigut molt amb el nen petitó que diu als grans.... "espereu-meeeee!!!"
Mireu la cara que posa el vostre fill/a quan arriba el final de la cançó i ja em comentareu què ha passat... jeje
Però abans d'escoltar-la haureu d'apagar la música de fons. El reproductor és a la dreta.
Besitos!!


POMPONS PER A CLASSE: organitza els teus retoladors

jueves, 3 de octubre de 2013

Avui us porto un invent que se m'ha acudit aquest estiu ...farem l'esborrador de les pissarrretes blanques.

He trobat uns "pom-poms" de colors i els he enganxat als retoladors especials que fem servir per a les pissarretes de tipus "velleda".

L'avantatge és que ja no gastem tant de paper per a netejar la pissarreta (cuidem l'ambient) i també va bé perquè ara no perden el tap amb tanta facilitat....perquè jo us dic una cosa, sabíeu que els taps dels retoladors de les escoles tenen vida pròpia i es perden als cinc minuts d'haver començat l'activitat??? jajaja......

A part, no em diguis que no han quedat preciosos i dolços... m'encanta com han quedat!!







SI SE QUIERE, SE PUEDE / QUI VOL POT

miércoles, 2 de octubre de 2013

La majoria de les vegades que pensem amb un infant amb problemes, sempre se'ns ve al cap a un nen/a que li costa seguir les classes, perquè les seves capacitats no arriben a uns nivells mínims.
Però us heu parat a pensar en tots aquells infants que aprenen molt més ràpid que els altres? Hi ha casos en que són alumnes brillants i que ells mateixos fan les seves connexions sense cap mena d'ajuda, la qual cosa fa que tot el ritme de treball normal dels companys, per a ells és avorrit i lent.... ells ja tenen aquells conceptes assimilats i volen més, més i més...

Per motius personals estic molt sensibilitzada amb aquest tema i crec que  els professionals de l'educació, no només hem de vigilar aquells que van malament amb els aprenentatges sinó que hem de saber veure quan un alumne pot ser que tingui "altes capacitats" perquè també necessitarà de la nostra ajuda.

Els nanos d'altes capacitats pateixen molt i hem de tenir cura de la seva part emocional, perquè no tot es resumeix en donar-li més coneixements.
Hem d'ensenyar-los a que aprenguin a gestionar les seves emocions. Intentar comprendre'ls perquè la visió de les coses que els envolten és diferent a la de la resta de companys.
Poden arribar a tenir problemes de comportament o de relació amb  la resta de la classe per no saber actuar amb els altres companys i que la resta de la classe no els comprenguin a ells.

Ara us deixo un vídeo il.lustratiu del que estem parlant....val la pena veure'l sencer.


DE PASSEIG PER A LA MEVA CLASSE (III): els càrrecs i el calendari

martes, 1 de octubre de 2013


Ja sabeu que a les escoles d'infantil ens agrada això de que els nanos vagin agafant responsabilitats de mica en mica. De fet els encanta quan cada dia al matí canviem els encarregats, estàn amb una atenció perfecte.
Com veieu a la imatge superior tenim els càrrecs de:
el primer de la fila i l'últim, els secretaris i els ajudants i l'encarregat del calendari.

Va molt bé tenir les imatges a l'abast dels pekes perquè així poden ser més autònoms en el moment de fer el calendari.
A mi especialment m'agrada començar el dia amb la cançó de la Dàmaris Gelabert del "Bon dia", és alegre i amb ritme. La comença a cantar l'encarregat i a l'última estrofa ens  afegim la resta. Aquí us la deixo, a mi m'encanta...





DE PASSEIG PER A LA MEVA CLASSE (II): la perruqueria i el metge

sábado, 28 de septiembre de 2013


LA PERRUQUERIA:
Aquest raconet és molt fàcil de preparar, una mica de rulos, pinces de cabell, gomes, clips, potets reciclats de  cremetes, etc. el que se  t'acudeixi, les pintes són les que recullo dels hotels de les meves vacances.
Els encanta poder agafar una nina i deixar-la ben bonica, i també posar tot el cap amb pincetes de colors entre ells.
Vaig dur un telèfon que corria per casa i té un èxit bestial. Nens que no parlen gaire aprofiten aquest estri que els ajuda a millorar.
Les cadiretes ja veieu que són les mateixes de la caseta, segons convingui...
I una part fonamental de la perruqueria i que no pot faltar mai és el mirall....es passen bones estones mirant-se...


EL METGE:
El racó del metge té un banc que he cobert amb una roba que m'ha donat la meva mare. És molt semblant al color verd de quiròfan i per això l'he aprofitat. La paret l'he tapada amb un paper-roba de metge de veritat i per no fer forats, s'aguanta amb un velcro.
El llençol està fet amb un tovalló i pel coixí he cosit en forma de tub un altre tovalló  a joc; així sembla que sigui de veritat....i és una manera d'aprofitar cosetes que tenim per casa.
Al voltant tinc unes imatges del cos humà, típiques de metges, jijiji...



De tant en tant, posem tirites, tubs d'embenar d'aquells que són elàstics i potets de tota mena per a que facin el moviment de roscar i desenroscar potets com si de medecines es tractés. També podem tenir fonendos, de plàstic es clar, i depressors linguals (els pekes li diuen palets de la gola)

Espero que el passeig d'avui us hagi agradat!!

Related Posts  for WordPress, Blogger...