CAP A L'ESCOLA !!
Avui els he ensenyat aquesta cançó que a mi m'agrada molt. És la cançó per anar a l'escola molt contents i recorda no t'oblidis l'esmorzar.... jejeje. Hem rigut molt amb el nen petitó que diu als grans.... "espereu-meeeee!!!"
Mireu la cara que posa el vostre fill/a quan arriba el final de la cançó i ja em comentareu què ha passat... jeje
Però abans d'escoltar-la haureu d'apagar la música de fons. El reproductor és a la dreta.
Besitos!!
ETIQUETAS
canciones de clase
POMPONS PER A CLASSE: organitza els teus retoladors
jueves, 3 de octubre de 2013
Avui us porto un invent que se m'ha acudit aquest estiu ...farem l'esborrador de les pissarrretes blanques.
He trobat uns "pom-poms" de colors i els he enganxat als retoladors especials que fem servir per a les pissarretes de tipus "velleda".
L'avantatge és que ja no gastem tant de paper per a netejar la pissarreta (cuidem l'ambient) i també va bé perquè ara no perden el tap amb tanta facilitat....perquè jo us dic una cosa, sabíeu que els taps dels retoladors de les escoles tenen vida pròpia i es perden als cinc minuts d'haver començat l'activitat??? jajaja......
A part, no em diguis que no han quedat preciosos i dolços... m'encanta com han quedat!!
He trobat uns "pom-poms" de colors i els he enganxat als retoladors especials que fem servir per a les pissarretes de tipus "velleda".
L'avantatge és que ja no gastem tant de paper per a netejar la pissarreta (cuidem l'ambient) i també va bé perquè ara no perden el tap amb tanta facilitat....perquè jo us dic una cosa, sabíeu que els taps dels retoladors de les escoles tenen vida pròpia i es perden als cinc minuts d'haver començat l'activitat??? jajaja......
A part, no em diguis que no han quedat preciosos i dolços... m'encanta com han quedat!!
SI SE QUIERE, SE PUEDE / QUI VOL POT
miércoles, 2 de octubre de 2013
La majoria de les vegades que pensem amb un infant amb problemes, sempre se'ns ve al cap a un nen/a que li costa seguir les classes, perquè les seves capacitats no arriben a uns nivells mínims.
Però us heu parat a pensar en tots aquells infants que aprenen molt més ràpid que els altres? Hi ha casos en que són alumnes brillants i que ells mateixos fan les seves connexions sense cap mena d'ajuda, la qual cosa fa que tot el ritme de treball normal dels companys, per a ells és avorrit i lent.... ells ja tenen aquells conceptes assimilats i volen més, més i més...
Per motius personals estic molt sensibilitzada amb aquest tema i crec que els professionals de l'educació, no només hem de vigilar aquells que van malament amb els aprenentatges sinó que hem de saber veure quan un alumne pot ser que tingui "altes capacitats" perquè també necessitarà de la nostra ajuda.
Els nanos d'altes capacitats pateixen molt i hem de tenir cura de la seva part emocional, perquè no tot es resumeix en donar-li més coneixements.
Hem d'ensenyar-los a que aprenguin a gestionar les seves emocions. Intentar comprendre'ls perquè la visió de les coses que els envolten és diferent a la de la resta de companys.
Poden arribar a tenir problemes de comportament o de relació amb la resta de la classe per no saber actuar amb els altres companys i que la resta de la classe no els comprenguin a ells.
Ara us deixo un vídeo il.lustratiu del que estem parlant....val la pena veure'l sencer.
Però us heu parat a pensar en tots aquells infants que aprenen molt més ràpid que els altres? Hi ha casos en que són alumnes brillants i que ells mateixos fan les seves connexions sense cap mena d'ajuda, la qual cosa fa que tot el ritme de treball normal dels companys, per a ells és avorrit i lent.... ells ja tenen aquells conceptes assimilats i volen més, més i més...
Per motius personals estic molt sensibilitzada amb aquest tema i crec que els professionals de l'educació, no només hem de vigilar aquells que van malament amb els aprenentatges sinó que hem de saber veure quan un alumne pot ser que tingui "altes capacitats" perquè també necessitarà de la nostra ajuda.
Els nanos d'altes capacitats pateixen molt i hem de tenir cura de la seva part emocional, perquè no tot es resumeix en donar-li més coneixements.
Hem d'ensenyar-los a que aprenguin a gestionar les seves emocions. Intentar comprendre'ls perquè la visió de les coses que els envolten és diferent a la de la resta de companys.
Poden arribar a tenir problemes de comportament o de relació amb la resta de la classe per no saber actuar amb els altres companys i que la resta de la classe no els comprenguin a ells.
Ara us deixo un vídeo il.lustratiu del que estem parlant....val la pena veure'l sencer.
DE PASSEIG PER A LA MEVA CLASSE (III): els càrrecs i el calendari
martes, 1 de octubre de 2013
Ja sabeu que a les escoles d'infantil ens agrada això de que els nanos vagin agafant responsabilitats de mica en mica. De fet els encanta quan cada dia al matí canviem els encarregats, estàn amb una atenció perfecte.
Com veieu a la imatge superior tenim els càrrecs de:
el primer de la fila i l'últim, els secretaris i els ajudants i l'encarregat del calendari.
Va molt bé tenir les imatges a l'abast dels pekes perquè així poden ser més autònoms en el moment de fer el calendari.
A mi especialment m'agrada començar el dia amb la cançó de la Dàmaris Gelabert del "Bon dia", és alegre i amb ritme. La comença a cantar l'encarregat i a l'última estrofa ens afegim la resta. Aquí us la deixo, a mi m'encanta...
DE PASSEIG PER A LA MEVA CLASSE (II): la perruqueria i el metge
sábado, 28 de septiembre de 2013
LA PERRUQUERIA:
Aquest raconet és molt fàcil de preparar, una mica de rulos, pinces de cabell, gomes, clips, potets reciclats de cremetes, etc. el que se t'acudeixi, les pintes són les que recullo dels hotels de les meves vacances.
Els encanta poder agafar una nina i deixar-la ben bonica, i també posar tot el cap amb pincetes de colors entre ells.
Vaig dur un telèfon que corria per casa i té un èxit bestial. Nens que no parlen gaire aprofiten aquest estri que els ajuda a millorar.
Les cadiretes ja veieu que són les mateixes de la caseta, segons convingui...
I una part fonamental de la perruqueria i que no pot faltar mai és el mirall....es passen bones estones mirant-se...
EL METGE:
El racó del metge té un banc que he cobert amb una roba que m'ha donat la meva mare. És molt semblant al color verd de quiròfan i per això l'he aprofitat. La paret l'he tapada amb un paper-roba de metge de veritat i per no fer forats, s'aguanta amb un velcro.
El llençol està fet amb un tovalló i pel coixí he cosit en forma de tub un altre tovalló a joc; així sembla que sigui de veritat....i és una manera d'aprofitar cosetes que tenim per casa.
Al voltant tinc unes imatges del cos humà, típiques de metges, jijiji...
De tant en tant, posem tirites, tubs d'embenar d'aquells que són elàstics i potets de tota mena per a que facin el moviment de roscar i desenroscar potets com si de medecines es tractés. També podem tenir fonendos, de plàstic es clar, i depressors linguals (els pekes li diuen palets de la gola)
Espero que el passeig d'avui us hagi agradat!!
ETIQUETAS
organización de aula
DE PASSEIG PER A LA MEVA CLASSE (I): la cuineta o la caseta
viernes, 27 de septiembre de 2013
Hola, avui us vull ensenyar la meva classe tal com se la van trobar els meus pekes quan vam començar el curs. Us vaig comentant a mida que us ensenyo la classe, a veure si us agrada :)
EL RACÓ DE LA CUINETA:
Tenim la gran il·lusió de poder estrenar aquest curs una cuineta preciosa, comprada en aqueslls grans magatzems "suecs" d'una famosa marca. La veritat és que em fascina tot el que tenen per als infants, amb fustes i colors més naturals del que normalment estan habituats els nanos d'avui en dia.
També tinc una calaixera d'aquelles de plàstic, fàcil de rentar i amb els calaixos de diferents colors. Això em va perfecte perquè podem posar tot el menjar de joguina en els de color blau, els platets en el groc i els davantals (de quan jo era una nena) i les estovalles (que ja no faig servir a casa meva) en de color rosa. Mira quina manera més natural de fer agrupacions d'objectes amb una ordre donada (és a dir, estem fent Mates)
Tot ha de quedar ben recollidet quan s'acaba de jugar. Així que el primer que hem fet és explicar on va cada cosa per quan haguem d'endreçar. Si els pekes veuen un entorn recollit i més o menys sempre igual, veureu que els dóna seguretat. I a la llarga, el que al princicpi de curs suposava un gran esforç a això de "recollir", quan ja saben on van els estris milloren en el temps de recollida; és a dir, que ni els fa mandra i a més van més rapidets per endreçar.
També tenim una tauleta i unes cadires que durant el dia solen estar més recollides fins a l'hora de joc que és quan les treiem. El meu espai, és el que és, i hem de fer virgueries per poder tenir de tot i aprofitar-lo bé.
EL RACÓ DE LA CUINETA:
Tenim la gran il·lusió de poder estrenar aquest curs una cuineta preciosa, comprada en aqueslls grans magatzems "suecs" d'una famosa marca. La veritat és que em fascina tot el que tenen per als infants, amb fustes i colors més naturals del que normalment estan habituats els nanos d'avui en dia.
També tinc una calaixera d'aquelles de plàstic, fàcil de rentar i amb els calaixos de diferents colors. Això em va perfecte perquè podem posar tot el menjar de joguina en els de color blau, els platets en el groc i els davantals (de quan jo era una nena) i les estovalles (que ja no faig servir a casa meva) en de color rosa. Mira quina manera més natural de fer agrupacions d'objectes amb una ordre donada (és a dir, estem fent Mates)
També tenim una tauleta i unes cadires que durant el dia solen estar més recollides fins a l'hora de joc que és quan les treiem. El meu espai, és el que és, i hem de fer virgueries per poder tenir de tot i aprofitar-lo bé.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
