ASPERGER
miércoles, 18 de enero de 2012
El síndrome de Asperger es un trastorno severo del desarrollo que conlleva una alteración neurobiológicamente determinada en el procesamiento de la información. Las personas afectadas tienen un aspecto e inteligencia normal o incluso superior a la media. Presentan un estilo cognitivo particular y frecuentemente, habilidades especiales en áreas restringidas.
El síndrome de Asperger se manifiesta de diferente forma en cada individuo pero todos tienen en común las dificultades para la interacción social, especialmente con personas de su misma edad, alteraciones de los patrones de comunicación no-verbal, intereses restringidos, inflexibilidad cognitiva y comportamental, dificultades para la abstracción de conceptos, coherencia central débil en beneficio del procesamiento de los detalles, interpretación literal del lenguaje, dificultades en las funciones ejecutivas y de planificación, la interpretación de los sentimientos y emociones ajenos y propios.
Supone una discapacidad para entender el mundo de lo social, que da origen a comportamientos sociales inadecuados proporcionándoles a ellos y sus familiares problemas en todos los ámbitos. Los déficits sociales están presentes en aspectos del lenguaje tales como dificultades en el ritmo de conversación y frecuentemente alteración de la prosodia (entonación, volumen, timbre de voz, etc). Asimismo suelen ser disfuncionales los patrones de contacto ocular, gestual, etc. En la mayoría de los casos existen dificultades en la coordinación motora.
Es un trastorno muy frecuente (de 3 a 7 por cada 1.000 nacidos vivos), poco conocido entre la población general e incluso por muchos profesionales. Se encuentra encuadrado en los TEA o Trastornos del Espectro Autista, aunque por sus competencias intelectuales y lingüísticas se mantiene como una entidad diferenciada del autismo clásico.
La F.A.E. representa al colectivo de familias y afectados por S. de Asperger de España a través de las diferentes asociaciones sin ánimo de lucro cuyos objetivos son: La difusión informativa, la detección temprana, el reconocimiento de los derechos educativos y asistenciales de los afectados y sus familias, la inserción laboral de los adultos, y en definitiva la integración social de los afectados respetando su neurodiversidad.
FONT: FEDERACIÓ ASPERGER ESPANYA
El síndrome de Asperger se manifiesta de diferente forma en cada individuo pero todos tienen en común las dificultades para la interacción social, especialmente con personas de su misma edad, alteraciones de los patrones de comunicación no-verbal, intereses restringidos, inflexibilidad cognitiva y comportamental, dificultades para la abstracción de conceptos, coherencia central débil en beneficio del procesamiento de los detalles, interpretación literal del lenguaje, dificultades en las funciones ejecutivas y de planificación, la interpretación de los sentimientos y emociones ajenos y propios.
Supone una discapacidad para entender el mundo de lo social, que da origen a comportamientos sociales inadecuados proporcionándoles a ellos y sus familiares problemas en todos los ámbitos. Los déficits sociales están presentes en aspectos del lenguaje tales como dificultades en el ritmo de conversación y frecuentemente alteración de la prosodia (entonación, volumen, timbre de voz, etc). Asimismo suelen ser disfuncionales los patrones de contacto ocular, gestual, etc. En la mayoría de los casos existen dificultades en la coordinación motora.
Es un trastorno muy frecuente (de 3 a 7 por cada 1.000 nacidos vivos), poco conocido entre la población general e incluso por muchos profesionales. Se encuentra encuadrado en los TEA o Trastornos del Espectro Autista, aunque por sus competencias intelectuales y lingüísticas se mantiene como una entidad diferenciada del autismo clásico.
La F.A.E. representa al colectivo de familias y afectados por S. de Asperger de España a través de las diferentes asociaciones sin ánimo de lucro cuyos objetivos son: La difusión informativa, la detección temprana, el reconocimiento de los derechos educativos y asistenciales de los afectados y sus familias, la inserción laboral de los adultos, y en definitiva la integración social de los afectados respetando su neurodiversidad.
FONT: FEDERACIÓ ASPERGER ESPANYA
EDUCAR EL BON HUMOR
martes, 17 de enero de 2012
El riure cura en molts sentits, almenys, des d'un punt de vista emocional. Un nen que ha tingut un mal dia a l'escola, se sent molt alleujat en arribar a casa en cas que pugui compartir moments de bon humor en família. De fet, els propis músculs de la cara es relaxen molt al compàs d'un somriure o d'una riallada. És clar que les manifestacions d'alegria es produeixen en diferents graus. No obstant això, més enllà del que creuen algunes persones, el caràcter no és una cosa determinant.
És a dir, les emocions i les actituds també s'exerciten a través de la força de voluntat i també, a través de les ganes d'apostar pel canvi. Si saps que alguna cosa et fa bé ... Per què no intentar-ho? Hi ha moltes raons per no renunciar al sentit de l'humor i al riure: et sents molt més ple, a més, el riure sempre és més gran quan es comparteix amb els altres (per tant, enforteix els vincles familiars i l'amistat) i per sort, és un bé gratuït. Per tant, està a l'abast de tothom. Com educar el sentit de l'humor a través d'activitats senzilles en família?
A través de plans tan divertits com una guerra de pessigolles, o també, és possible fer una batalla de coixins, jugar a fet i amagar dins de la casa, veure una pel · lícula que sigui divertida i causi riure ... Per descomptat, dins de les tradicions habituals de les reunions familiars hi ha la de explicar acudits arribat el moment. Una disfressa també pot ser motiu de diversió. Fins i tot, veure fotografies del passat pot resultar d'allò més creatiu. La pròpia vida té molts moments còmics, per tant, poder compartir aquests moments amb els altres, val la pena. Els nens viuen més feliços en la mesura que respiren un ambient emocional agradable, un clima flexible i on hi ha espai per a l'alegria i la il · lusió.
El riure aconsegueix alleujar les situacions més difícils, d'aquesta manera, els problemes es relativitzen una mica més i s'aprèn a suportar les coses tal com són. En moments de crisi econòmica, cal posar al mal temps bona cara per no deixar que els temes econòmics amarguin tota la felicitat a la llar i així quedi una escletxa de llum per a l'esperança.
FONT: EL BLOG INFANTIL
És a dir, les emocions i les actituds també s'exerciten a través de la força de voluntat i també, a través de les ganes d'apostar pel canvi. Si saps que alguna cosa et fa bé ... Per què no intentar-ho? Hi ha moltes raons per no renunciar al sentit de l'humor i al riure: et sents molt més ple, a més, el riure sempre és més gran quan es comparteix amb els altres (per tant, enforteix els vincles familiars i l'amistat) i per sort, és un bé gratuït. Per tant, està a l'abast de tothom. Com educar el sentit de l'humor a través d'activitats senzilles en família?
A través de plans tan divertits com una guerra de pessigolles, o també, és possible fer una batalla de coixins, jugar a fet i amagar dins de la casa, veure una pel · lícula que sigui divertida i causi riure ... Per descomptat, dins de les tradicions habituals de les reunions familiars hi ha la de explicar acudits arribat el moment. Una disfressa també pot ser motiu de diversió. Fins i tot, veure fotografies del passat pot resultar d'allò més creatiu. La pròpia vida té molts moments còmics, per tant, poder compartir aquests moments amb els altres, val la pena. Els nens viuen més feliços en la mesura que respiren un ambient emocional agradable, un clima flexible i on hi ha espai per a l'alegria i la il · lusió.
El riure aconsegueix alleujar les situacions més difícils, d'aquesta manera, els problemes es relativitzen una mica més i s'aprèn a suportar les coses tal com són. En moments de crisi econòmica, cal posar al mal temps bona cara per no deixar que els temes econòmics amarguin tota la felicitat a la llar i així quedi una escletxa de llum per a l'esperança.
FONT: EL BLOG INFANTIL
LES JOGUINES DE REIS
sábado, 14 de enero de 2012
Aquesta setmana ha estat especial... hem pogut dur a classe alguna de les joguines que ens vàren portar els Reis Mags, les hem compartit amb els companys.
Mireu què guapos que estem!!
Mireu què guapos que estem!!
QUÈ FAN ELS LLIBRES QUAN NO HI SOM?
miércoles, 11 de enero de 2012
Espectacular el muntatge d'aquest vídeo... per a gaudir!!!
ETIQUETAS
videos interesantes
EL DOL EN ELS INFANTS
martes, 10 de enero de 2012
Avui ha estat necessari fer una mica de pedagogia sobre la mort dels avis. Malhauradament en aquestes festes hem tingut un cas en una de les nostres famílies de la classe.
Hem explicat el conte "BONA NIT, AVI!" Peris, Carme - Bausà, Roser on la Marta i la seva mare parlaven sobre l'avi, tot recordant-lo després d'haver vist un estel que els feia l'ullet... Una forma molt tendra d'abordar el tema de la mort. Ajuda als infants a situar la persona morta en un espai concret , per imaginar què estaran fent des d´allà (com ara encendre els estels que il.luminen els somnis). La història es pot adaptar per parlar de qualsevol altra persona que estava malalta i hagi mort.
"Un dia, l'avi va pensar que, com que aquí baix dormia malament i li feia mal tot el cos, potser seria millor dormir en un matalàs de núvols".
Ha estat enriquidor ja que tots han participat i molts dels companys sabien a qui li podia escaure aquest conte sense haver dit cap nom. Hem fet alguns canvis de l'original i en el nostre conte la persona perduda era una àvia, i el llit de núvols hem quedat entre tots que seria dolç com un núvol dels de les fires.
Alguns alumnes també han fet referència a quan es mora una mascota però també hem entès que potser estarien en el llit de núvols especial per a animalons.
Ara sabem que des del cel sempre hi ha un estel que ens pica l'ullet... i en un raconet del nostre cor, sabem qui és.
A més, us deixo un enllaç de l'Associació de mutua ajuda davant el dol, on podreu entrendre millor la noció de la mort en la Infància i alguns consells per ajudar al nen en el seu dol
TORNEM A L'ESCOLA
domingo, 8 de enero de 2012
Demà tornem a col·legi i ens tocarà treure les cosetes de nadal, no m'agrada, però és així. Us deixo un toc d'humor fent referència a les retallades....per començar amb un somriure i no perdre la il·lusió per ensenyar. Fins demà!!
Gràcies Àngels Pons per la teva troballa i compartir-la amb tots nosaltres.
Gràcies Àngels Pons per la teva troballa i compartir-la amb tots nosaltres.
ETIQUETAS
humor
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
