Però us heu parat a pensar en tots aquells infants que aprenen molt més ràpid que els altres? Hi ha casos en que són alumnes brillants i que ells mateixos fan les seves connexions sense cap mena d'ajuda, la qual cosa fa que tot el ritme de treball normal dels companys, per a ells és avorrit i lent.... ells ja tenen aquells conceptes assimilats i volen més, més i més...
Per motius personals estic molt sensibilitzada amb aquest tema i crec que els professionals de l'educació, no només hem de vigilar aquells que van malament amb els aprenentatges sinó que hem de saber veure quan un alumne pot ser que tingui "altes capacitats" perquè també necessitarà de la nostra ajuda.
Els nanos d'altes capacitats pateixen molt i hem de tenir cura de la seva part emocional, perquè no tot es resumeix en donar-li més coneixements.
Hem d'ensenyar-los a que aprenguin a gestionar les seves emocions. Intentar comprendre'ls perquè la visió de les coses que els envolten és diferent a la de la resta de companys.
Poden arribar a tenir problemes de comportament o de relació amb la resta de la classe per no saber actuar amb els altres companys i que la resta de la classe no els comprenguin a ells.
Ara us deixo un vídeo il.lustratiu del que estem parlant....val la pena veure'l sencer.
ETIQUETAS
Nosaltres hem fet cursos d'altes capacitats i jo aquest any tinc una nena a la classe. M'ha agradat molt el video. Gràcies bonica! Petonets!!
ResponderEliminarMuy buena entrada, Mireia. A veces sólo "vemos" a los niños que tienen dificultades. El video, chulísimo. Un beso.
ResponderEliminarMolt bona entrada, no només per la vasant dels educadors, si no també per la dels pares. hem d'apendre a explicar als nostres fills, si es troven amb el cas, el perqué un company destaca una mica mes i que ells no el mirin malament i el rebutjin. Aixó fa mal tan als nens que ho pateixen con als que no. Resumin, trovo molt bé aquesta entrada perque realment es un tema que no es toca, a no ser que t'hi trovis amb un cas, i hem d'estar preparats. No m'enrrollo més, jajaja. Felicitats Mireia.
ResponderEliminarMireia,
ResponderEliminargràcies per recordar aquests infants!
Sóc mare d'un noi d'altes capacitats i no ha estat mai fàcil, i ara, que és tot un home segueix sense ser-ho!
Tenen una visió del món absolutament diferent, t'explicaré una anècdota amb sis anys:
Quan feia primer, va arribar a casa plorant: la meva mestra m'ha castigat perquè ha demanat situacions on ens podríem fer mal; amb un miratge, he respost.
Ella diu que sempre estic despistat i contesto sense pensar :(
Oi que si vas pel desert i creus veure un oasi, si et tires per banyar-t'hi et pots fer molt mal amb la sorra?
En fi, es viu la incomprensió des de tots els vessants...Quanta informació fa falta!
Petonets
Carme
XELI: i com ho portes amb aquesta nena? teniu suport adicional? o t'ho has de muntar tu sola?
ResponderEliminarJa ens explicaràs millor, el teu funcionament.
Besitos
ANA: gracias guapa, me lo pasó una compi de cole y ya le dije en su día que lo iba a poner en el blog, pues me gustó mucho a mi también.
ResponderEliminarBesitos
BELÉN: no t'enrolles guapa, totes les aportacions i visions de cadascun que visiteu el blog són molt interessants.
ResponderEliminarMe'n alegro que t'hagi agradat.
Besitos
FER DE MESTRES: pobret fill, clar que tenia raó el nen.... però abans no deixàven parlar tant als nanos com ara. Es formulava una pregunta i el mestre volia una resposta (la seva i única resposta) sort que mica en mica s'ha anat canviant la visió aquesta.
ResponderEliminarPerò encara hi ha molt desconeixement de com hem de tractar a dins l'aula, nanos amb altes capacitats.
Es pateix molt i costa la relació social perquè es veu tot des d 'un altre prisma.
I el vici que tenim a Espanya és fixar-nos més en els que els costa aprendre que en els que van per davant. I ho trobo fatal això...hem d'anar canviant aquest vici...
Besitos cuideu-vos molt!!